Elegància trip-hop en estat pur
Molts vam descobrir Massive Attack amb el seu primer àlbum, i des d’aleshores és un d’aquells grups que o t’enganxa o el deixes passar. Amb Protection, el seu segon treball, el grup porta l’elegància a un altre nivell i consolida una manera molt particular i original de produir: col·laboracions amb Tricky, jocs de samples que miren tant cap a KLF com cap a The Doors i una atmosfera que confirma que el trip-hop no era una moda passatgera, sinó un llenguatge propi amb vocació de futur.
La influència del disc va ser tan gran que Mad Professor en va fer una reinterpretació sencera, batejada irònicament com No Protection, convertint les mateixes idees en un laboratori de dub i reverbs infinits. Fins i tot un dels videoclips associats al disc, dirigit per Jonathan Glazer, continua sent referència gairebé tres dècades després per la seva originalitat visual i la manera com tradueix l’hipnotisme de Massive Attack en imatges.
Hipnotitzant i meravellós
Debut absolut de Portishead, aquest Dummy de 1994 va ser el disc que em va endinsar de ple en l’univers trip-hop de Bristol, amb les lletres íntimes i profundament personals de Beth Gibbons guiant cada nota. Cançons que encisen per la seva tendresa suau i el seu ritme subtil, dissenyades com un viatge complet des de la portada fins a l’ordre perfecte de les pistes —gairebé una experiència trascendental. Temes com “Numb”, “Sour Times” o la icònica “Glory Box” (que va sortir a la banda sonora de Stealing Beauty), et transporten a un estat mental intensament lúcid, predisposat a pensar, sentir i crear.
L'àlbum perfecte per desconnectar
Publicat el 1998, Sunday 8PM va consolidar Faithless com una de les formacions més visionàries de l’escena electrònica britànica, aprofundint en la dimensió espiritual de la música de ball i convertint el club en un temple modern on emoció i transcendència convergeixen. Des de l’eufòria icònica de God Is a DJ fins a la introspecció melancòlica de Killer’s Lullaby, el grup articula un llenguatge fet de beats hipnòtics, textures sofisticades i la veu gairebé xamànica de Maxi Jazz, que confereix a l’àlbum una força quasi litúrgica. Vint-i-cinc anys després, aquesta catedral sonora continua fascinant per la seva producció precisa, l’equilibri entre himnes de pista i moments contemplatius i la seva capacitat per demostrar que l’electrònica pot ser alhora espai de comunió i forma d’art amb profunditat.
Un viatge electrònic profund
Mestres de la repetició hipnòtica amb el seu “Looped” estès fins a la sacietat, Kiasmos despleguen camps sonors planers i extensos sobre un ritme 4/4 que no es fa mai feixuc, sinó gairebé meditatiu. Temes com “Burnt” o les relectures que apareixen al seu Looped EP porten aquesta fórmula a un punt àlgid, entre el techno minimalista i una emotivitat gairebé cinematogràfica. En directe, com en la seva actuació al Sónar de Barcelona, el duo islandes-faroès converteix aquests patrons repetitius en una experiència física i col·lectiva, amb pujades lentes que es fusionen amb visuals i llums fins a crear un autèntic estat de trànsit compartit.
És música ideal per obrir sessions de DJ, per migdiades profundes o per tardes reflexives que, sense adonar-te’n, poden derivar en nits memorables.
Techno amb ànima
El tema “Savage Garden” (2022) em va portar a descobrir Koen Groeneveld i una electrònica de club amb molta classe. Tot i no comptar amb gaires àlbums llargs pròpiament dits, el productor ha anat construint el seu catàleg a base de singles i versions alternatives de cada peça, configurant un univers sonor molt coherent. En aquest llançament —disponible només en format digital— sembla concentrar alguns dels seus millors tracks, on la potència gairebé industrial conviu amb melodies emotives, perfecte per aquells moments en què cal energia pura però amb elegància i un toc d’underground sofisticat.
Synthwave revival
Vaig descobrir Abakus gairebé per casualitat amb el tema “Wasted Feeling”, dins d’un àlbum clarament rítmic i ballable. Endinsant-me en la seva història i discografia, vaig anar veient com teixeixen universos de sintetitzadors lluminosos i ritmes lleugers que els fan especialment agradables d’escoltar durant llargues estones.
Acompanyen molt bé hores de feina o concentració amb peces més suaus com “Futurism pt.1” o “That Much Closer to the Sun”, i també són capaços d’encendre tardes i nits mítiques amb el que us porto avui.